La missió de Carles Soldevila: "civilitzar" el teatre català

El guió de The Little Hut va ser escrit per André Roussin (1911-1987),
segons la seva comèdia del mateix títol, de 1947.

El conjunt de peces teatrals de Carles Soldevila, iniciat l’any 1921 amb l’estrena de la seva primera comèdia Civilitzats, tanmateix!, representa una campanya impulsada pel mateix Soldevila d’educar, modernitzar i catalanitzar la classe burgesa barcelonina. Seduït pels ideals noucentistes en la recuperació de la llengua i la reconstrucció nacional, estrena la seva primera obra teatral quan «el teatre català passava un dels pitjors moments»,¹ sentencia Domènec Guansé. «Guimerà a les acaballes», continua, «Ignasi Iglésias fracassat, Rossinyol absent, Pous i Pagès sense acabar d’imposar-se, Puig i Ferreter autocondemnat al silenci, la desorientació era absoluta». Tot i això, Soldevila tracta de dinamitzar l’escena catalana amb comèdies com Els milions de l’oncle o Bola de neu, ambdues obres datades de l’any 1927, «exposant», segons Xavier Fàbregas, «les seves idees sobre els humans i el decòrum de les relacions que cal mantenir».² En aquest sentit, la voluntat didàctica i l’intent de donar a conèixer el model cultural noucentista de Soldevila «civilitzaria el teatre», diu Guansé, «i airejaria alhora la platea i l’escenari: hi faria assistir un públic més intel·ligent, més educat, més cultivat: faria representar les passions, els sentiments d’aquell públic». «En poques paraules», defineix Soldevila, amb el pseudònim de Myself en el pròleg de L’home ben educat, «fer la convivència humana tan agradable com sigui possible».³ Soldevila era, per naturalesa, «un home ben educat que va participar fervorosament en civilitzar la seva època» i, com explica Ponç Puigdevall, «no es treia els guants de seda que el protegien del contacte amb la brutícia i la realitat».⁴ És a l’interior del llibre, però, on Soldevila fa una distribució de les actituds que ha de tenir «la seva burgesia ideal», denominada per Carme Arnau, «elegant, distingida i caracteritzada per la seva cultura i el seu catalanisme».⁵ Així, «si tanmateix arribeu la funció ha començat», assenyala Soldevila, «entreu sense fer soroll; la gent entra enraonant o trepitjant fort, demostra no tenir ni un bri de delicadesa».⁶ Al requeriment del dramaturg s’hi suma, per consegüent, el «deixar enrere el ruralisme, el porró i l’espardenya» que descriu Guansé. «Salons, senyores elegants, smokings, ho substituirien», afegeix. 

1. Guansé, Domènec, 1967, «Pròleg» dins: Obres Completes de Carles Soldevila. Vol. XXI. Barcelona: Selecta, p.: XXVIII. 

2. Fàbregas, Xavier, 1978, Història del teatre català. Barcelona: Millà, pp.: LXXV.

3. Myself, 1927, «Pròleg» dins: L’home ben educat (Regles d’urbanitat i etiqueta). Barcelona: Barcino, p.: VI.

4. Puigdevall, Ponç, 2002, «El noucentisme rampant». El País. 28/03/02.

5. Arnau, Carme, 2003, «Carles Soldevila, novament d'actualitat (I)». Avui. 27/02/03.

6. Myself, 1927, «Teatres i concerts» dins: L’home ben educat (Regles d’urbanitat i etiqueta). Barcelona: Barcino, p.: LX.