Manuscrit de fa un segle d’un ball parlat de Santa Úrsula

 

Una inesperada troballa ha sorprès la gent del petit poble del Milà. Es tracta del text manuscrit en un quadern descobert recentment pel veí Eduard Tudores en portar a terme obres de restauració a la casa. Un edifici d’aquells que traspua antigor, amb les seves massisses bigues de roure i les rajoles de tova al paviment, pròpies del camp català, en quina façana encara es pot veure una placa de ferro de les antigues companyies asseguradores. Entre notes i papers de cel·lulosa rovellada que els dona un to groguenc, aquest ball dedicat a Santa Úrsula, la patrona del Milà, va passar de Joan a mans d’Eduard en un recorregut que va poder tenir més d’un segle, encara que no s’esmenti la data d’elaboració al text. Tot apunta, en aquest sentit, que va poder ser una mera contribució artística d’aquest milanenc amb afany d’escriure i que no hi hagi, segons sembla, cap publicació semblant.

Una quinzena de personatges, des de reals a imaginats, es donen cita en aquest ball parlat que té la curiosa peculiaritat d’estar escrit en castellà, català i llatí. Segons la gent gran del poble, va ressonar cada mes d’octubre, per Santa Úrsula, ja fa un segle, o potser més i tot. Per arribar a aquestes dades i conclusions s’ha encarregat analitzar tot el que envolta aquesta troballa l’investigador i historiador local Xavier Pete, que ha acabat veient-hi «una versió teatral, sense escatimar les mencions al Milà, de la llegenda en què Santa Úrsula, enmig d’una guerra entre França i Anglaterra, similar a la dels Cent Anys que van mantenir segles més tard, va ser requerida juntament amb més donzelles pel rei francès, al bàndol vencedor, per casar-se amb els seus soldats i repoblar les terres guanyades». Però la pretensió francesa va acabar, com al ball, sent tan sols un desig a causa de la resistència posterior que van mostrar les pubescents i verges sol·licitades.

Ja des d’èpoques clàssiques, aquesta devoció a Santa Úrsula, la protagonista del document, va quallar en el patrimoni cultural europeu, i al Milà no en va ser una excepció. Tot i això, com allò que els ha succeït a moltes coses per l’estil, amb el pas dels anys la llibreta manuscrita va passar a engrandir els arxius del passat. Al poble, les festes populars van anar perdent-se, «quan ja només quedaven uns pocs veïns que volien, com en el cas del ball parlat, sortir a l’altar de l’església per treure brillantor a les seves escenes», sosté Xavier Pete.

L’alcalde del Milà, Antonio Palau, s’ha congratulat per la troballa del manuscrit «que ve a enriquir el bagatge cultural que com a poble ens identifica». Des de l’Ajuntament es veu amb bons ulls «la possibilitat de recuperar la representació d’aquest ball, de comptar amb el concurs de persones avesades en aquests quefers, com Xavier Pete, i altres convilatans que ho vulguin recolzar», subratlla Palau.